martes, 31 de julio de 2012

Recull d'humor gràfic (15)

Nova recopilació mensual d'humor gràfic per contribuir a elaborar col·lectivament una mirada i un discurs crític, mantenint una certa ironia. En la batalla d'idees ens hi juguem molt! Intenten que lo injustificable sembli inevitable, però estem recuperant la capacitat d'alternativa!

miércoles, 25 de julio de 2012

DICCIONARI DE FRASES PERVERSES (6)

El concepte de “classe política“ o el “tots els polítics son iguals”:

Vol dir: que l’actual ofensiva neoliberal contra el Estat del Benestar necessita, per tenir èxit, mantenir a la ciutadania allunyada de la participació en la “cosa pública”. I una via és desprestigiar aquests temes i posar per igual totes les persones implicades en una mateixa “classe política” responsable de tot, independentment de la diferent trajectòria personal i dels interessos i grups socials que defensa. Intenten posar al mateix sac als corruptes i als titelles dels grans grups de poder que estan retallant drets i llibertats, amb els que precisament s’hi han enfrontat sempre i lluiten per la seva defensa i ampliació. Situant-los a tots per igual com una casta allunyada de les preocupacions reals de la ciutadania, s’intenta evitar que aquesta lluiti i s’organitzi de forma realment perillosa i el cabreig de la gent pugui cristal·litzar en alternatives polítiques que transformin les coses des de dins i des de fora del govern.

viernes, 20 de julio de 2012

El desprestigi de la política (La Vanguardia 20/07, El Punt 22/07)


Avui la política és vista per els ciutadans més com un problema que com una eina per solucionar-los, el desprestigi és molt gran i no és d’estranyar, les darreres setmanes hem vist com el partit del govern del estat incomplia repetidament les seves promeses electorals i aprovava retallades entre aplaudiments, riures i alguna expressió inqualificable.

martes, 17 de julio de 2012

Mesures injustes i ineficaces (Ara i El Punt-AVUI 15/17juliol)

Sóc una jubilada que veu amb preocupació com, a les retallades en drets i serveis públics que estem patint, s’hi sumen ara noves mesures encara més greus. Ens diuen que no hi ha alternativa, però, qui pot creure’s encara que el govern lluita contra la crisi si el que fa és dificultar encara més l’activitat econòmica? És una estratègia que no només és injusta socialment, perquè tots els sacrificis són per als sectors populars, sinó que també és ineficaç, perquè va ofegant l’economia de les persones i de les empreses i crea més atur. Fins i tot en la lluita contra el dèficit és poc útil, perquè difícilment aquest es reduirà quan l’Estat ingressa en funció de l’activitat econòmica real. Es gasta menys, però també s’ingressa menys, on ens porta això?

miércoles, 11 de julio de 2012

DICCIONARI DE FRASES PERVERSES (5)


"D'aquesta crisi tots sortirem més pobres del que hem entrat"

Vol dir: la immensa majoria en sortirem, no tan sols més pobres, sinó amb menys drets socials, laborals i polítics. Uns quants seguiran igual, entre ells potser els tertulians que ajuden a estendre aquesta idea. Però alguns, encara que sigui molts pocs, en sortiran més enriquits. Això és el que s'amaga, que la crisi incrementa les diferències. Que es socialitzen les pèrdues però privatitzen els guanys, que hi ha especuladors financers que

sábado, 7 de julio de 2012

L’escàndol de l’amnistia fiscal del PP (Ara, El Punt i La Vanguardia 6/9 juliol)


Un país que retalla en serveis bàsics com la sanitat, l’educació i els serveis socials, que no té diners per mantenir el sou dels seus funcionaris i que anul·la drets que ha costat molt d’aconseguir... es pot permetre l’escàndol de fer contribuir als grans defraudadors a hisenda només amb el 10 %  de les quantitats amagades, molt menys del que paga qualsevol treballador que ho ha declarat tot?

martes, 3 de julio de 2012

DICCIONARI DE FRASES PERVERSES (4)


“Amb la que està caient!”

Vol dir: Es presenta la situació actual com si es tractés d’un fenomen atmosfèric, sense res a veure amb les decisions preses per algunes persones. D’aquesta manera és més fàcil que davant “l’inevitable”, tothom accepti les mesures que es prenguin en una situació excepcional i no pensin en els culpables i en que se’n podrien prendre unes altres.

En resum: No està caient, ho estant tirant, i els que ho tiren tenen noms i cognoms, com també els tenen els governants que hi col·laboren per activa o per passiva.