Eleccions 21D (Publicada a l'Ara 4/11/2017, La Vanguardia 9/11/2017) )

Crec que com a molta gent m'hagués agradat que aquestes eleccions les hagués convocat el President Puigdemont, malauradament no ha estat així i això ha permès al govern del PP prendre la iniciativa. Tot i així crec que poden ser una oportunitat i particularment voldria que servissin per tres coses.

La via escocesa acabarà imposant-se (El Periódico 20-set-2017 i La Vanguàrdia el 24)

Supeditar-ho tot al tema nacional? (El Punt-AVUI, l'ARA i La Vanguardia 1, 2 i 3 set-2017)

Voler anar ràpid o anar lluny (La Vanguàrdia 27juliol i l'ARA 29juliol)

Una altre cimera (El Periòdico 31/05/2017)

Una altre cimera, però el govern ha decidit bandejar el Pacte Nacional pel Referèndum en una clara mostra de desdeny de la societat civil catalana que hi està sobradament representada per convocar als partits amb la intenció no massa dissimulada de posar els comuns conra les cordes.

I ara què? (Publicat a La Vanguardia 15/09/2016) El Periódico 22/09/2016)

El passat diumenge 11 de setembre centenars de milers de catalans es van manifestar per la independència de Catalunya, molts d'altres es van quedar a casa, alguns, tot  i estar d'acord amb el dret a decidir, perquè no comparteixen el full de ruta proposat per el govern de la Generalitat. 

Bastir ponts per tenir més força (publicat al diari ARA el 12-set-2016)

Un govern de progrés és possible (Publicat a El Periódico 15/04/2016)

Estic una mica desconcertat per com s'expliquen les negociacions entre les diverses forces polítiques per la formació d'un nou govern.  Crec que els resultats electorals del 20D ens van portar a uns resultats molt igualats entre el bloc de dretes (PP-C's) i el d'esquerres (PSOE-Podem amb confluències-IU) però amb una diferència, mentre per les seves polítiques centralitzadores era impossible que el primer bloc sumés més suports, no era inimaginable que el segon aconseguís, per activa o per passiva, els suficients recolzaments  per part dels partits nacionalistes bascos i catalans per poder formar govern.

Prefereixen que ens representin els independentistes (El Punt AVUI i El Periódico 17/22-gener-2016 i el digital de La Vanguàrdia)

A un mes del 27S (Publicada a Ara 29/10/2015 i La Vanguardia i El Periódico 30/10/2015)

Ara fa un mes d'unes  eleccions autonòmiques  que havien de ser decisives per Catalunya i si fem un balanç de la situació a dia d'avui crec que no pot ser més decebedora.

Que no s'apropiïn del meu vot (Publicat a El Punt/Avui 2/10/2015)

Ho confesso, vaig votar a Catalunya Sí que es Pot a les passades eleccions,  per haver pres aquesta opció vaig suportar durant tota la campanya electoral que des de els sectors sobiranistes em diguessin que el meu vot seria comptat amb el no, al igual que un vot al PP o a Ciutadans, alguns ens van comparar inclús amb personatges com Aznar

Qüestió de prioritats (publicat a La Vanguardia el 25-set-2015)

Participant de la campanya electoral no havia vist que divendres La Vanguardia va publicar aquesta carta. Passades les eleccions penso que la reflexió segueix essent vàlida:

Mas i Rajoy, fora (publicat a El Periódico 15-set-2015)

No aniré a la Meridiana (Publicat a El Periódico el 11S 2015)

La independència com a esquer (publicat al diari ARA 10-set i ElPuntAVUI 16-set-2015)

Incerteses (Publicada a ElPunt/Avui 26/08/2015)

A les properes eleccions catalanes es presenta una candidatura que sembla ser que porta com a únic punt del programa aconseguir l' independència de Catalunya. No està clar per a molts com pensen aconseguir aquesta fita, les enquestes diuen que la majoria de catalans, inclosos molts dels seus possibles votants, no creuen que això sigui possible en els propers anys encara que Junts pel Si obtingués una majoria clara.

27S: som majoria (Publicat a El Punt AVUI 25-agost-2105)

Canviar polítiques o fronteres (publicat a El Periódico el 22-agost-2015)

"No només decidir" publicat a El Periódico (2-gen-14)

12 d'octubre (publicada a El Punt/Avui el 16/10/2013)

Aquest 12 d’octubre Alicia Sànchez Camacho ha fet un pas mes en el seu camí cap a la desaparició com a dirigent política. Camí que va començar al voltant d’un ram de flors al restaurant La Camarga i que es va accelerar en els darrers dies amb el menyspreu del seus correligionaris espanyols a la seva oferta de solució al problema de Catalunya.