Recull mensual d'humor gràfic (132)

11 anys seguits (132 mesos!) d'aquesta crònica mensual de l'actualitat, basada en l'humor gràfic de premsa. Ara, amb acudits del mes de maig. Com sempre, una mirada àcida i irònica de la realitat, tot un homenatge a la secció potser més crítica i lúcida de la premsa actual.

No només mata el coronavirus (El Periódico 6/04/2020)

El Periódico em publica una carta sobre com les decisions preses anys enrere afecten al nombre de victimes per la crisi del covid19 i també com dependrà de les decisions que prenguem ara el nombre de noves víctimes.

En quina democràcia vivim? ( Publicada a El Periódico el 14/1/2016)

En el judici del cas Nóos la Fiscalia Anticorrupció i l’advocat de l’Estat que representa l’Agència Tributaria s’han alineat amb la defensa de Cristina de Borbón per intentar exculpar-la. Aquest fet ha provocat la reacció indignada del jutge Castro .

La reforma fiscal dels “experts” (Publicat a El Periódico i La Vanguardia, 19/03/2014)

Llegeixo l’informe dels “experts” sobre els canvis necessaris que, segons ells  ha de fer el sistema fiscal a Espanya. Una primera constatació em sorprèn, en èpoques de retallades del estat del Benestar i amb un important dèficit públic, ens proposen una reforma que ens diuen que serà neutre en termes de recaptació.

Tres noticies (Publicada a El País, El Periódico i El Punt/Avui 8, 9 i 10/01/2013)

Llegint la premsa d’aquests darrers dies ens podem trobar amb tres noticies que indignen a tota persona que cregui encara en la justícia i la solidaritat i fraternitat entre els humans:

Mobilitzar-nos contra el dèficit fiscal (El Punt-AVUI 16-agost)

Llegeixo que el President Mas demana que la societat civil catalana es mobilitzi en defensa del pacte fiscal aprovat pel Parlament per millorar el model de finançament. Els greuges són molts i ho comparteixo. Però el dèficit fiscal que hi ha amb l’Estat no treu, més aviat suma, que també patim un important dèficit fiscal interior, doncs les rendes més altes no contribueixen a Catalunya, amb els seus impostos, el que realment els hi pertocaria. Ens hem de mobilitzar, certament, per reclamar més diners per a les despeses públiques, però no només “a Madrid”, molts s’amaguen a casa nostra!

Des de les grans bosses de frau fiscal, fins

Mesures injustes i ineficaces (Ara i El Punt-AVUI 15/17juliol)

Sóc una jubilada que veu amb preocupació com, a les retallades en drets i serveis públics que estem patint, s’hi sumen ara noves mesures encara més greus. Ens diuen que no hi ha alternativa, però, qui pot creure’s encara que el govern lluita contra la crisi si el que fa és dificultar encara més l’activitat econòmica? És una estratègia que no només és injusta socialment, perquè tots els sacrificis són per als sectors populars, sinó que també és ineficaç, perquè va ofegant l’economia de les persones i de les empreses i crea més atur. Fins i tot en la lluita contra el dèficit és poc útil, perquè difícilment aquest es reduirà quan l’Estat ingressa en funció de l’activitat econòmica real. Es gasta menys, però també s’ingressa menys, on ens porta això?

L’escàndol de l’amnistia fiscal del PP (Ara, El Punt i La Vanguardia 6/9 juliol)

Un país que retalla en serveis bàsics com la sanitat, l’educació i els serveis socials, que no té diners per mantenir el sou dels seus funcionaris i que anul·la drets que ha costat molt d’aconseguir... es pot permetre l’escàndol de fer contribuir als grans defraudadors a hisenda només amb el 10 %  de les quantitats amagades, molt menys del que paga qualsevol treballador que ho ha declarat tot?

Geometries (Carta publicada a La Vanguardia i El Punt i El Periódico 14, 15 i 16 d'abril)

Aquest dijous 12 d’abril hem tingut una mostra del que CiU defineix com a “Geometria variable” és a dir al mateix temps que al Parlament de Catalunya es posen l’estelada i tornen a parlar de Pacte Fiscal, de Dret a decidir…

Qui paga la crisi? (El Pais i La Vanguardia, 17/03/2012)

Retallades en sanitat, en educació, eliminació de beques menjadors, increment de taxes universitàries, eliminació de polítiques socials, rebaixa de sous dels treballadors públics, economia en recessió, més atur…

Pressupostos i alternatives (publicat a Público i El Punt, 23 i 24/01/2012)

De la presentació dels pressupostos que va fer el Sr. Mas Colell aquesta setmana em destaca la seva afirmació de que són els únics pressuposts possibles. Crec que com a ciutadans que creiem amb la democràcia com el millor sistema per governar un país hem de reaccionar contra aquest tipus d’afirmacions que intenten convertir les decisions polítiques en un tema de “tecnòcrates” com si aquests no tinguessin ideologia.

Sr. Rajoy, apugi els impostos (Público, El País 21 i 22/12/2011)

Sr. Rajoy, he escoltat el seu discurs d’investidura i veig que el seu objectiu principal serà la lluita contra el dèficit públic. Sóc dels que penso que el principal problema d’Espanya no és el dèficit si no l’atur, però entenc que les directrius de la CE el portin a aquesta decisió.