No perdre la dignitat (La Vanguardia i El Periódico 29/30-12-2011)

Sóc jubilada. He patit ja les retallades en sanitat i ara sento al Sr. Mas que ens vol cobrar un euro per recepta. A casa també entra el sou d’un mestre al que aquest mes li han tret 600 euros. Apugen un 12% la T-10... amb les famílies treballadores s’atreveixen a tot! Però van perdonar l’impost de successions, que ja només pagaven les famílies més riques, amb l’excusa de que estava al seu programa electoral. No contradiuen també el seu programa totes aquestes altres mesures? Està clar que per a CiU hi ha catalans de primera i de segona.

BON ANY 2012 - DENUNCIEM L’ACCIÓ DEL GOVERN CiU (i 3)

Aquestes últimes setmanes hem estat recollint vots (columna de la dreta) sobre els retrocessos socials i polítics més destacats, derivats de l’acció de govern de CiU. Fa ara un any del canvi de govern i toca fer un balanç dels consellers/es nomenats per Mas. Volíem fer-ho així, de forma participativa, per donar més força a la denúncia i anar afavorint l’elaboració d’un relat alternatiu. Hi ha un ampli consens social (la nostra votació n'és només un petit reflex) en que, encara que el govern de CiU està ple de “creients” del neoliberalisme, el conseller Boi Ruiz ha personalitzat els atacs més greus a l'Estat de Benestar i és molt urgent aconseguir aturar les seves polítiques de retallades i privatitzacions en l'àmbit de la sanitat. Li hem dedicat la nostra "Felicitació d'Any Nou":

Sr. Rajoy, apugi els impostos (Público, El País 21 i 22/12/2011)

Sr. Rajoy, he escoltat el seu discurs d’investidura i veig que el seu objectiu principal serà la lluita contra el dèficit públic. Sóc dels que penso que el principal problema d’Espanya no és el dèficit si no l’atur, però entenc que les directrius de la CE el portin a aquesta decisió.

Irene Rigau i el programa “Escola per l’Èxit” (El Periódico i el Punt 13 i 15/12/2011)

Quan Irene  Rigau va ser anomenada Consellera d’Educació del Govern de la Generalitat va manifestar que el seu objectiu principal era lluitar contra el fracàs escolar. Des de llavors poca cosa ha fet en aquest sentit, al contrari, la supressió de la 6ª hora i la disminució que les retallades han provocat del nombre de professors amb el que significa de pèrdua d’atenció a la diversitat són mesures que tendeixen a empitjorar el problema.

Educació: cop de destral a la qualitat (El Periódico, La Vanguàrdia, ARA 9/15-des-2011)

Aquests dies la Generalitat està fent propostes per retallar la despesa pública en educació al pressupost del 2012. Més enllà de l’absurditat de la mesura, que estic segur que amb el temps pagarem cara com a país, plantejo una reflexió personal. Sóc mestre i acceptaria solidàriament que, donant la màxima prioritat a la lluita contra l’atur (o no és el principal problema?), em rebaixin el sou una altra vegada, però només si així contracten a nous mestres. Per exemple, amb el 5% de sou que ja ens van treure, s’hagués pogut contractar un mestre/a per cada 20 que patíem la reducció. Però no es va fer i, sense augmentar la plantilla, es vam incorporar 20.000 alumnes més!

CiU pren el pèl a la ciutadania (Publico 2-des-2011)

A menys de 48 hores d’haver tancat les urnes que han donat a CiU la primacia a Catalunya, el President Mas fa públiques tot de mesures molt greus i per això ben amagades durant la campanya electoral. El passat 17 d’octubre el candidat Duran i Lleida ja va avisar en un acte a ESADE: ”Si expliqués les meves idees perdria les eleccions”. No és això una presa de pèl?

Recull d'humor gràfic (7)

Seguint l'aposta per confrontar, també des de l'humor, l'ofensiva dels valors dominants i les propostes tan agosarades que van generant, aquí teniu nou exemples trets de la premsa d'aquest mes de novembre.

 

Per a la “jornada de reflexió”:

Com pot ser igual no anar a votar, si amb això dónes al govern de CiU l’aval de la “majoria silenciosa” per seguir retallant drets? O que els representants dels grans poders financers i mediàtics puguin governar Espanya amb majoria absoluta? En aquest país, entre un 35% i un 45% de persones acaben abstenint-se quan arriben les eleccions, però... costa tant donar un petit recolzament anònim als pocs diputats i diputades que han plantat cara i ho seguiran fent?

La dignitat de la política (El Periódico 11/11, Público 13/11)

El dilluns 7 de novembre vaig poder assistir al homenatge a Miguel Núñez  que es va realitzar al Auditori de Barcelona. Els organitzadors del acte van voler titular-lo “Miguel Núñez, la Dignitat de la Política” i penso que va ser una idea molt encertada.

Portem la nostra lluita també a les institucions. Tres raons per anar a votar el 20-N

Vivim una conjuntura històrica especial, on s’aguditza la confrontació d’interessos. I molt greu, perquè la majoria de la gent s’ho està passant malament. S’està posant al descobert el caràcter terriblement injust, ineficient i insostenible de l’actual organització social i política, que alguns ja fa anys que denunciem. Cal lluitar més que mai, com posa de manifest les simpaties ciutadanes que ha aconseguit el 15M, contra els valors i les propostes neoliberals dels grans poders econòmics i mediàtics que, de forma ara més despersonalitzada (diuen que són “els mercats”), s’atreveixen a tot i desmunten conquestes assolides després de dècades de lluita. I necessiten desfigurar tot el que poden la nostra democràcia, perquè no sigui perillosa. Però no els hi hem de posar fàcil. Tres raons per anar a votar el 20-N:

Recull d'humor gràfic (6)

És prioritari confrontar els valors i les propostes dominants... però també es pot fer des de l'humor! És una manera més alegre de lluitar! Aquí teniu vuit exemples trets de la premsa d'aquest mes d'octubre.

DENUNCIEM L’ACCIÓ DEL GOVERN DE CiU (2)

Fa unes setmanes demanàvem col·laboració per anar recollint tots els retrocessos socials i polítics derivats de l’acció de govern de CiU. Fem ara una primera recopilació, encara força incompleta, d’aquests només 9 mesos i... déu n’hi do! Ho volem difondre perquè més gent sigui conscient el 20-N del que són capaços de fer si surten reforçats de nou a les eleccions!

Obrim una secció (columna de la dreta) per poder votar quines d’aquestes polítiques que hem recopilat, són més greus i és més important aconseguir aturar-les. Fent-ho així, col·lectivament, tindrà més força la denúncia i afavorim l’elaboració d’un relat crític i alternatiu. Esperem les vostres aportacions, tant amb comentaris a aquest text del bloc per incorporar més temes, com votant a l’enquesta.  

LA INDIGNACIÓ CREIX I SURT AL CARRER, PERÒ CAL QUE ARRIBI TAMBÉ A LES INSTITUCIONS

L’èxit de les manifestacions d’aquest dissabte 15-O demostren que es va estenent la mobilització ciutadana. Que cada cop som més els que constatem i ens atrevim a denunciar les injustícies de l’actual organització social i econòmica i les limitacions del sistema polític per representar el sentir de la ciutadania. Mentre augmenta l’atur, anem perdem drets i s’aguditzen les desigualtats, els grans partits actuen al dictat dels centres de poder econòmic i mediàtic, defensant les bondats de les polítiques neoliberals que ens han dut a aquesta situació.

Recull d'humor gràfic (5)

Seguim amb la idea de confrontar els valors i les propostes dominants... també des de l'humor! És una manera de lluitar no tan trista! Aquí teniu nou exemples trets de la premsa d'aquest mes de setembre.

Pacte Nacional de Valors (Publicat a Publico 1/10/2011)

Llegeixo que el conseller de Benestar Social, després de la seva intervenció no massa gloriosa en l’afer de la Renda mínima d’inserció, ens proposa ara un pacte nacional de valors. Però de quins valors parlarien el conseller i per extensió el govern de CiU?

Educació per a la Ciutadania i el PP (El País 15/09)

El PP s’ha oposat a l’assignatura d’educació per a la ciutadania des de la seva implementació. Es normal, per tant, que en aquest moment en que els dos grans partits han decidit que la sobirania nacional ja no radica en el poble si no en els mercats, una assignatura que forma en els drets humans , en la importància d’allò  és públic sigui vista no solament com a perillosa per a l’estabilitat de l’estat si no que, possiblement, pugui ser titllada  d’anticonstitucional.

DENUNCIEM TOTS ELS RETROCESSOS SOCIALS I POLÍTICS DERIVATS DE L’ACCIÓ DEL GOVERN DE CiU (1)

Portem vuit mesos de govern de dretes i ja tenim multitud d’exemples: CiU, amb el suport del PP, va començar precisament proposant eliminar l’impost de successions que ja només afectava als més rics, mentre aprovava unes importants retallades en la despesa social. I l’últim exemple ha estat l’escàndol d’aquest estiu amb la gestió de la Renda Mínima d’Inserció. Des del primer dia s’ha mostrat còmplice amb els poderosos i dur amb els més febles!

La llista ja és molt llarga i pot arribar a ser-ho molt més, però voldríem confeccionar-la col·lectivament. Pensem que seria útil anar recopilant exemples al llarg de la legislatura, en base als comentaris que rebi aquesta entrada del bloc, amb les accions que cadascú/na valori com a més greus, tant per les desigualtats o limitacions de drets que generen, com per les irresponsabilitats i ineficàcies que mostren. I així ajudar a construir entre tots/es un relat sobre el que representa aquest govern i sobre la necessitat d’una alternativa. Esperem aportacions!  

Recull d'humor gràfic (4)

Sabem que la batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor...  és una manera intel·ligent i divertida de lluitar i riure alhora! Aquí teniu nous exemples trets de la premsa d'aquest mes d'agost.

Dur amb els febles i feble amb els poderosos (El Punt-AVUI 11 d'agost, Público, Periódico)

He llegit al diari que moltes famílies encara no han cobrat la Renda Mínima d’Inserció d’aquest més d’agost, amb els problemes humanitaris que això està comportant, donat que són els seus únics ingressos.

No puc deixar de comparar aquesta insensibilitat social del Govern de CiU amb la reducció d’impostos que va aprovar per a les famílies més riques del país, fa ben poc, amb el suport del PP. Amb aquests sectors sí és mostra sempre molt feble.

Davant la visita del Papa

Si ja va indignar-nos fa un any la despesa i la parafernàlia que es va muntar a Barcelona amb la visita del Papa, barrejant el paper de líder d’una religió concreta amb el d’home d’Estat, encara que no elegit democràticament, pensem que la crítica ha de ser molt més contundent ara, davant tot el que s’està muntant aquest agost a Madrid per a la seva visita a la capital espanyola.

Recull d'humor gràfic (3)

Sabem que la batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor...  és una manera intel·ligent i divertida de lluitar i riure alhora! Aquí teniu nou exemples trets de la premsa d'aquest mes de juliol:

Any 2011...

Any 2011: tota Catalunya està ocupada per les tisores de CiU,… Tota? No!
I no tan sols a un llogarret, a molts pobles i ciutats la ciutadania s’organitza per resistir.

Centralitat política? (El Punt 22/07, Público)

He sentit els comentaris del portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Sr. Francesc Homs,  parlant de que tan sols grups polítics amb vocació minoritària s’allunyen de la centralitat del país i de que aquests grups miren “cap a Cuba” i estic sorprès i desenganyat.

RENOVAR-SE I SUMAR (i 2)

Fa uns dies parlàvem en aquest bloc de la necessitat d’aprendre a sumar les diverses mobilitzacions i sensibilitats per aconseguir enfrontar-nos amb èxit a l’ofensiva neoliberal que estem patint. Avui volem fer un pas més en aquesta reflexió.

RENOVAR-SE I SUMAR

Tots estarem d’acord en que vivim uns moments polítics de gran intensitat. El drama social que genera dia a dia l’actual “economia de casino”, posa de manifest també les limitacions de la nostra democràcia.

Recull d'humor gràfic (2)

La batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor... lluitar i riure alhora! Sis exemples d'aquest mes de juny:

Aportacions del "15-M" (La Vanguardia, Público, El Pais, AVUI i El Punt, 29/30-juny)

Ja s’ha comentat molt l’aire fresc que ha introduït en la política catalana i espanyola el moviment del “15M”. Jo voldria destacar-ne un aspecte encara no prou valorat:

19 de juny

Fa una setmana dèiem que els resultats dels referèndums a Itàlia eren un motiu per l’optimisme. Avui en tenim un altre de més proper: molta, moltíssima gent hem pres el carrer pacíficament a les nostres ciutats, per plantar cara als poderosos i a les retallades que ens volen imposar, tot denunciant els polítics que els hi fan el joc. Gent de tots tipus, gent molt diversa expressant la seva indignació de manera alegre i creativa. Aquí en teniu una petita mostra que volem compartir:

Un motiu per a l'optimisme

Per els i les de la nostra generació que vàrem  entrar al PSUC als anys 70, el Partit Comunista Italià, El PCI, era la nostra referència. Era la força d’oposició més important a Itàlia i el partit comunista més gran de l’Europa Occidental.

La “neteja” de la plaça (AVUI i El Punt 31 de maig)

Les imatges dels Mossos d'Esquadra agredint pacífics manifestants asseguts a terra, en l'operació de neteja de la plaça de Catalunya divendres al matí, han donat la volta al món. L'actuació de la policia autonòmica es pot qualificar de moltes maneres: desproporcionada, violenta, però sobretot innecessària i ridícula.

SENSACIONS CONTRADICTÒRIES

Sí, vam viure la nit electoral amb sensacions contradictòries. La victòria de CiU, que li permetia assumir l’alcaldia a Barcelona, junt a la que aconseguia a moltes altres ciutats catalanes, més els mapes totalment blaus (victòries del PP) que veiem a la TV, ens entristien i preocupaven.

15/M (La Vanguardia 20 de maig)

Jo també entenc i comparteixo l'indignació dels milers de manifestants que van sortir el diumenge a manifestar-se a moltes ciutats espanyoles o els que encara estan reunits a Madrid, Barcelona, etc.

EL VOT TAMBÉ ÉS UNA FORMA DE LLUITA!

Aquest cap de setmana del 14 i 15 de maig s’han fet a Barcelona dues mobilitzacions molt importants que poden marcar un canvi de tendència. El “No a les retallades” i el “Democràcia real ja” expressen una gran capacitat de resposta social, molt diversa, que hem de saber sumar. Necessitem totes les sensibilitats crítiques per frenar l’ofensiva dretana i anar construint alternatives.

Recull d'humoristes gràfics... (diaris abril-maig)

INDIGNAR-SE NO ÉS SUFICIENT… CAL PASSAR A L'ACCIÓ!

El 14 i el 22 de maig no ens podem quedar a casa!

Trias l'alcalde de les persones? (El Punt i El Periódico, 9 de maig)

Acaba de començar la campanya electoral i ja tenim la primera sorpresa, el lema electoral de CiU al Ajuntament de Barcelona es “Trias, l’alcalde de les persones”. Però de quines persones parla CiU?

Més rigor Sr. Delort (El Punt i l'AVUI, 30 d'abril)

Sense voler entrar en la valoració que pugui merèixer algú que es mostra tan poc lleial amb qui li va atorgar la màxima confiança durant 4 anys, i que ho fa pocs dies després que el conseller Puig li crea per a tota la vida una plaça especial de funcionari del més alt nivell, voldria contrarestar una mica la parcialitat que ha mostrat el Sr. Delort.

Retallades molt desiguals (Vanguardia, El Periódico i El Punt, 15 d'abril)

Si ja són greus les retallades que el govern de CiU planteja a la sanitat, l’educació o la resta de serveis públics, encara ho són més perquè no les fa gens igualitàries. 

Fracàs escolar i retallades (La Vanguardia, El Periódico, Ara, El Punt, AVUI, Público i 20 minutos, 30 de març)

La Consellera d’Educació, la Sra Irene Rigau, al mateix temps que anuncia retallades en els pressupostos del seu departament manifesta que el principal objectiu de la Conselleria es la reducció del fracàs escolar. Crec que estem davant d’una gran contradicció.

Una veïna indignada per les retallades (El Periódico, AVUI i El Punt, 26 de març)

Veure acabat, però sense obrir, el centre de salut i de serveis socials de la Nova Esquerra de l’Eixample, al carrer de Borrell 305, construït en col·laboració entre l’Ajuntament i l’anterior govern de la Generalitat, és incomprensible i un exemple d’irracionalitat social i econòmica.

Drets per a tothom (El Punt, 24 de març)

Aquest cap de setmana s’han realitzat  a Barcelona dos actes que ens parlen d’una ciutat oberta, progresista i compromesa amb les llibertats i els drets de tots els seus ciutadans.

Les incoherències del Sr. Trias (El Punt i l'AVUI, 1 de març)

He llegit unes declaracions del Sr. Trias en aquest diari en què diu que vol mostrar molt d'interès i sensibilitat pels temes socials, però no puc deixar de recordar que, en aquests anys de regidor, ha votat sempre en contra de totes les mesures que el Sr. Gomà ha proposat en aquest àmbit.

Els 80 km/h (El Periódico, El Punt i l'AVUI, 31 de gener)

Està demostrat que els accidents mortals a la zona 80 han disminuït més del 50%, molt més significativament que a la resta de carreteres.