I ara què? (Publicat a La Vanguardia 15/09/2016) El Periódico 22/09/2016)

El passat diumenge 11 de setembre centenars de milers de catalans es van manifestar per la independència de Catalunya, molts d'altres es van quedar a casa, alguns, tot  i estar d'acord amb el dret a decidir, perquè no comparteixen el full de ruta proposat per el govern de la Generalitat. 

En quina democràcia vivim? ( Publicada a El Periódico el 14/1/2016)

En el judici del cas Nóos la Fiscalia Anticorrupció i l’advocat de l’Estat que representa l’Agència Tributaria s’han alineat amb la defensa de Cristina de Borbón per intentar exculpar-la. Aquest fet ha provocat la reacció indignada del jutge Castro .

Mas i Rajoy, fora (publicat a El Periódico 15-set-2015)

Recull d'humor gràfic (50)

Cinquanta mesos seguits recollint denúncies, cabreig i força enginy. Una crònica peculiar d'aquesta crisi-estafa, a partir de la pàgina més incisiva de la premsa, que segueix essent la de l'humor gràfic. Ja diuen que "una imatge val més que mil paraules"!

Religió fora de les escoles (Publicat a Ara 11/03 i El Periódico 17/03/2015)

El 10N (publicat a La Vanguardia 7/11/2014)

Fa pocs dies quan Artur Mas va anunciar que acatava al Tribunal Constitucional i en comptes de la consulta faríem un “procés participatiu” amb una votació, com molts d’altres catalans, vaig tenir el meus dubtes per participar-hi, avui el Sr. Rajoy i el PP m’han convençut de votar sigui com sigui el 9N i inclús he participar en una cassolada per defensar-ho

ENS ENGANYEN AMB LES DADES DE L’ATUR (publicada a El Periódico i El Punt-AVUI 7-agost-14)

La batalla de les idees comença per les paraules que s'imposen per "explicar" el que passa. Ja ens van guanyar anomenant austeritat el que són privatitzacions i retallades de drets i serveis, mentre els rics són avui més rics que mai. I ara volen parlar de recuperació de l'economia quan ens enfonsem en un canvi radical del sistema de relacions laborals, substituint treball digne per treball precari, sense drets i molt mal pagat.

Han "suavitzat" el títol i alguna frase, però El Periódico publica avui aquesta carta nostra:

Escoles menys democràtiques (publicat a La Vanguardia i a El Periódico 2-juliol-2014)

La reforma fiscal dels “experts” (Publicat a El Periódico i La Vanguardia, 19/03/2014)

Llegeixo l’informe dels “experts” sobre els canvis necessaris que, segons ells  ha de fer el sistema fiscal a Espanya. Una primera constatació em sorprèn, en èpoques de retallades del estat del Benestar i amb un important dèficit públic, ens proposen una reforma que ens diuen que serà neutre en termes de recaptació.

El Català a l'escola (publicada a La Vanguardia i El Periódico 4-febrer-14)

DERIVA AUTORITÀRIA Publicat a La Vanguàrdia (7-gener-14) i al Punt-AVUI (8-gener)

Corrupció a Espanya i a Catalunya (Publicat a El Punt Avui 28-juliol-2013)

Hores d'ara és per a tots clar que la situació de Mariano Rajoy i del seu govern després de les darreres declaracions i dels documents aportats per Bárcenas és insostenible. És absolutament necessari que el president deixi el seu càrrec, però, a més a més, amb això ja no n'hi ha prou; les sospites de finançament il·legal del PP ens porten a

Publicat a la revista "Treball" núm. 202 (juliol 2013)

No resignar-nos a les privatitzacions (Publicat a El País i El Periòdico10-juliol-2013)

10 anys de mentides (El Periódico 16/03/2013)

Aquest mes fa deu anys del començament de la guerra d’Irak, una guerra a la que el govern del PP d’aleshores ve fer entrar Espanya amb les mentides, conegudes per tots, sobre les inexistents armes de destrucció massiva.

LLiga de corrupció (Publicada a El Periódico 19/01/2013)

Si en el futbol la diferència avui entre Barcelona i Madrid és de 18 punts, hi ha una competició en la que les forces estan molt més igualades, es tracta dels nivells de corrupció que arrosseguen darrerament els dos partits polítics majoritaris a les dues capitals, la de Catalunya i la d’Espanya.

DICCIONARI DE FRASES PERVERSES (IX)

Hem de remar tots en el mateix sentit

Vol dir: amb aquesta expressió o d’altres semblants com “tots anem en la mateixa barca” que fan servir amb una certa assiduïtat els governants tant de CiU com del PP i també darrerament el rei, es vol, no tan sols negar la possibilitat que hi hagi solucions alternatives, sinó afirmar que els que les proposen volen posar pals a les rodes, es a dir van en contra del que necessita el país, sigui Catalunya o Espanya.

Segons ells o els seus “amos” europeus, el que necessita el país vol dir, evidentment, el que ells necessiten. D’aquesta manera es vol negar la legitimitat de l’oposició.

El desprestigi de la política (La Vanguardia 20/07, El Punt 22/07)

Avui la política és vista per els ciutadans més com un problema que com una eina per solucionar-los, el desprestigi és molt gran i no és d’estranyar, les darreres setmanes hem vist com el partit del govern del estat incomplia repetidament les seves promeses electorals i aprovava retallades entre aplaudiments, riures i alguna expressió inqualificable.

Mesures injustes i ineficaces (Ara i El Punt-AVUI 15/17juliol)

Sóc una jubilada que veu amb preocupació com, a les retallades en drets i serveis públics que estem patint, s’hi sumen ara noves mesures encara més greus. Ens diuen que no hi ha alternativa, però, qui pot creure’s encara que el govern lluita contra la crisi si el que fa és dificultar encara més l’activitat econòmica? És una estratègia que no només és injusta socialment, perquè tots els sacrificis són per als sectors populars, sinó que també és ineficaç, perquè va ofegant l’economia de les persones i de les empreses i crea més atur. Fins i tot en la lluita contra el dèficit és poc útil, perquè difícilment aquest es reduirà quan l’Estat ingressa en funció de l’activitat econòmica real. Es gasta menys, però també s’ingressa menys, on ens porta això?

L’escàndol de l’amnistia fiscal del PP (Ara, El Punt i La Vanguardia 6/9 juliol)

Un país que retalla en serveis bàsics com la sanitat, l’educació i els serveis socials, que no té diners per mantenir el sou dels seus funcionaris i que anul·la drets que ha costat molt d’aconseguir... es pot permetre l’escàndol de fer contribuir als grans defraudadors a hisenda només amb el 10 %  de les quantitats amagades, molt menys del que paga qualsevol treballador que ho ha declarat tot?