Aportacions del "15-M" (La Vanguardia, Público, El Pais, AVUI i El Punt, 29/30-juny)

Ja s’ha comentat molt l’aire fresc que ha introduït en la política catalana i espanyola el moviment del “15M”. Jo voldria destacar-ne un aspecte encara no prou valorat:

19 de juny

Fa una setmana dèiem que els resultats dels referèndums a Itàlia eren un motiu per l’optimisme. Avui en tenim un altre de més proper: molta, moltíssima gent hem pres el carrer pacíficament a les nostres ciutats, per plantar cara als poderosos i a les retallades que ens volen imposar, tot denunciant els polítics que els hi fan el joc. Gent de tots tipus, gent molt diversa expressant la seva indignació de manera alegre i creativa. Aquí en teniu una petita mostra que volem compartir:

Un motiu per a l'optimisme

Per els i les de la nostra generació que vàrem  entrar al PSUC als anys 70, el Partit Comunista Italià, El PCI, era la nostra referència. Era la força d’oposició més important a Itàlia i el partit comunista més gran de l’Europa Occidental.