Aturar els desnonaments (publicada a La Vanguardia i El Punt (13/11/2012)

Sembla ser que finalment els dos grans partits del Estat han arribat a la conclusió de que alguna cosa s’ha de fer per aturar el drama social que representen els 350.000 desnonaments des de el començament de la crisi.

El 11 de setembre (Carta publicada a El Punt-Avui 26/08/2012)

Davant del proper 11 de setembre se’ns convoca a manifestar-nos per la sobirania de Catalunya. El govern de CiU que mitjançant pactes amb el PP ha fet el atac més important darrerament a la cohesió de la societat catalana amb la seva política de submissió als mercats i que està disposat a vendre una part de Catalunya al Sr. Adelson, 

HA PASSAT UN ANY

Vam començar aquest bloc amb la intenció, com dèiem llavors, que fos una eina més en la lluita contra l’ofensiva neoliberal que s’havia desfermat amb l’excusa de la crisi. Durant aquest any aquesta ofensiva s’ha fet cada vegada més gran. Amb el nou govern de dretes a Catalunya i la involució que ha portat també CiU a molts ajuntaments, inclòs el de Barcelona, i al PP al govern de l’Estat, bufen vents forts per les retallades en drets i llibertats, la reducció i privatització de l’Estat del Benestar i l’augment de les desigualtats! En aquest any aquí han passat moltes coses:

El 29 aturar el país per dignitat

Volem compartim una explicació molt clara que córrer per internet sobre la reforma laboral:
https://docs.google.com/open?id=0B1hUjhqUQUsMTHY3LWM2ZF9TZWl1RWZjaXlQT1lpdw
És l'última i més greu agressió als drets dels treballadors i treballadores i a la protecció social que ha costat tant d'aconseguir!
Cal que hi plantem cara.

El 28/G un punt de partida

El proper 28 de gener a les cinc de la tarda, el fòrum social, diferents entitats, sindicats i alguns partits polítics, convoquen una gran manifestació a Barcelona. Nosaltres entenem que no ha de ser una manifestació més sinó el començament d’una dinàmica unitària contra les polítiques dels governs de dretes.

La dignitat de la política (El Periódico 11/11, Público 13/11)

El dilluns 7 de novembre vaig poder assistir al homenatge a Miguel Núñez  que es va realitzar al Auditori de Barcelona. Els organitzadors del acte van voler titular-lo “Miguel Núñez, la Dignitat de la Política” i penso que va ser una idea molt encertada.

LA INDIGNACIÓ CREIX I SURT AL CARRER, PERÒ CAL QUE ARRIBI TAMBÉ A LES INSTITUCIONS

L’èxit de les manifestacions d’aquest dissabte 15-O demostren que es va estenent la mobilització ciutadana. Que cada cop som més els que constatem i ens atrevim a denunciar les injustícies de l’actual organització social i econòmica i les limitacions del sistema polític per representar el sentir de la ciutadania. Mentre augmenta l’atur, anem perdem drets i s’aguditzen les desigualtats, els grans partits actuen al dictat dels centres de poder econòmic i mediàtic, defensant les bondats de les polítiques neoliberals que ens han dut a aquesta situació.

Recull d'humor gràfic (3)

Sabem que la batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor...  és una manera intel·ligent i divertida de lluitar i riure alhora! Aquí teniu nou exemples trets de la premsa d'aquest mes de juliol:

Any 2011...

Any 2011: tota Catalunya està ocupada per les tisores de CiU,… Tota? No!
I no tan sols a un llogarret, a molts pobles i ciutats la ciutadania s’organitza per resistir.

RENOVAR-SE I SUMAR (i 2)

Fa uns dies parlàvem en aquest bloc de la necessitat d’aprendre a sumar les diverses mobilitzacions i sensibilitats per aconseguir enfrontar-nos amb èxit a l’ofensiva neoliberal que estem patint. Avui volem fer un pas més en aquesta reflexió.

RENOVAR-SE I SUMAR

Tots estarem d’acord en que vivim uns moments polítics de gran intensitat. El drama social que genera dia a dia l’actual “economia de casino”, posa de manifest també les limitacions de la nostra democràcia.

Recull d'humor gràfic (2)

La batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor... lluitar i riure alhora! Sis exemples d'aquest mes de juny:

Aportacions del "15-M" (La Vanguardia, Público, El Pais, AVUI i El Punt, 29/30-juny)

Ja s’ha comentat molt l’aire fresc que ha introduït en la política catalana i espanyola el moviment del “15M”. Jo voldria destacar-ne un aspecte encara no prou valorat:

19 de juny

Fa una setmana dèiem que els resultats dels referèndums a Itàlia eren un motiu per l’optimisme. Avui en tenim un altre de més proper: molta, moltíssima gent hem pres el carrer pacíficament a les nostres ciutats, per plantar cara als poderosos i a les retallades que ens volen imposar, tot denunciant els polítics que els hi fan el joc. Gent de tots tipus, gent molt diversa expressant la seva indignació de manera alegre i creativa. Aquí en teniu una petita mostra que volem compartir:

Un motiu per a l'optimisme

Per els i les de la nostra generació que vàrem  entrar al PSUC als anys 70, el Partit Comunista Italià, El PCI, era la nostra referència. Era la força d’oposició més important a Itàlia i el partit comunista més gran de l’Europa Occidental.