Aquests dies la Generalitat està fent propostes per retallar la despesa pública en educació al pressupost del 2012. Més enllà de l’absurditat de la mesura, que estic segur que amb el temps pagarem cara com a país, plantejo una reflexió personal. Sóc mestre i acceptaria solidàriament que, donant la màxima prioritat a la lluita contra l’atur (o no és el principal problema?), em rebaixin el sou una altra vegada, però només si així contracten a nous mestres. Per exemple, amb el 5% de sou que ja ens van treure, s’hagués pogut contractar un mestre/a per cada 20 que patíem la reducció. Però no es va fer i, sense augmentar la plantilla, es vam incorporar 20.000 alumnes més!
Si ara ens retallen de nou la nòmina, no per repartir la feina, sinó que ens fan treballar més i més “barats”, és que ens estan prenent el pèl, que no lluiten contra l’atur, ni molt menys volen reduir el fracàs escolar, simplement s’aprofiten de la crisi per collar-nos més i per degradar la qualitat del sistema educatiu. Un exemple: a la meva escola ja van treure dues mestres per la sisena hora i una per l’aula d’acollida... i ara ens insinuen que en trauran un més, mentre a les escoles concertades les deixen que els pares paguin quotes per una sisena hora que així discrimina i consolida dues xarxes desiguals. Això és austeritat i defensa del país o privatització i augment de les desigualtats?
Xavier Riu i Sala (mestre a Barcelona)
No hay comentarios:
Publicar un comentario