Aquesta setmana CiU+PP han pactat en el Pressupost del 2012 el cobrament d'un euro per cada recepta sanitària. I ens ho presenten com si el govern ens pagués normalment la sanitat, però ara, en plena crisis, ens demanés que també nosaltres hi aportem la nostra part. Per això en diuen “copagament”... Quantes trampes es poden fer amb l'ús de les paraules, no? No ens deixem prendre el pèl, hauríem de dir-ne recobrament, perquè sempre ho paguem nosaltres! A través dels impostos, en funció de la nostra renda, o a través de taxes, segons lo malalts que estiguem.
Aquest és el debat que ens volen amagar els que gestionen els nostres diners -que no pas els seus!-. I si fossin bons gestors, a més d'explicar-nos correctament les coses, veurien més just recollir entre tota la ciutadania, en funció de les possibilitats de cadascú, els diners d'un servei tan bàsic. No en funció de com de malalt un està. El que fan és gestionar el sistema públic de salut com una mútua privada qualsevol, que és el que saben fer. El conseller Boi ha defensat que “no veia incompatible” que alts càrrecs com el president de l'ICS hi segueixin treballant i cobrant, encara que ha hagut de rectificar. CiU posa com a responsables dels serveis públics als defensors dels serveis privats. El resultat és previsible.
Xavier Riu Sala
No hay comentarios:
Publicar un comentario