Ja s’ha comentat molt l’aire fresc que ha introduït en la política catalana i espanyola el moviment del “15M”. Jo voldria destacar-ne un aspecte encara no prou valorat:
la creació, als nostres barris i pobles, d’espais oberts i unitaris per a debatre i acordar accions diverses, “per fer política” en el sentit més noble de la paraula, respectant la pluralitat dels assistents. S'ha obert una porta a la política no partidista ni institucional, que genera grans simpaties. Com ja tinc una certa edat, em recorda el que va passar amb l’Assemblea de Catalunya de la lluita antifranquista.
I el fet és encara més important quan aquest espai d’unitat es genera a l’entorn de reflexions i propostes que trenquen amb el pensament únic que ens imposava una versió immutable de les coses. Avui la indignació ciutadana destapa tota la desigualtat i irracionalitat que amaga l’actual organització social. I als polítics, intel·lectuals i tertulians que encara ens repeteixen que és l’única possible, se’ls hi veu el llautó.
Xavier Riu i Sala
No hay comentarios:
Publicar un comentario