El dilluns 7 de novembre vaig poder assistir al homenatge a Miguel Núñez que es va realitzar al Auditori de Barcelona. Els organitzadors del acte van voler titular-lo “Miguel Núñez, la Dignitat de la Política” i penso que va ser una idea molt encertada.
Idea encertada en primer lloc perquè com van dir diversos oradors en Miguel Núñez representa com ningú aquesta dignitat; des de la tortura i les presons passant per la seva activitat de dirigent del PSUC, de parlamentari en les dues primeres legislatures, de cooperant a Amèrica Llatina, fins arribar a demostrar també aquesta dignitat en la seva mort.
Però una idea encertada també perquè en aquests moments de desprestigi de la política, es necessiten referents que ens recordin que no tots els polítics són iguals, que abans, ara i sempre hi haurà gent compromesa en la lluita per la llibertat, la fraternitat i l’emancipació social. Crec també que la política es dignifica quan es fa des de els principis i les idees, no seguint les directius imposades des de fora com sembla que fan els partits majoritaris avui al estat. Per això, jo que he participat en les mobilitzacions del Moviment 15-M, crec però, que si hi ha polítics que em representen, que creuen que baixar impostos no es d’esquerres, que fa temps que defensen la dació en pagament o el tancament de les centrals nuclears... es veritat, avui són minoritaris i ho seguiran sent la propera legislatura però penso que en les properes eleccions hem de donar una oportunitat a aquestes forces per com a mínim començar a debilitar aquest bipartidisme cada com més estèril al que l’abstenció o el vot en blanc tan sols poden afavorir.
Jaume Rovira
Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario