Portem la nostra lluita també a les institucions. Tres raons per anar a votar el 20-N

Vivim una conjuntura històrica especial, on s’aguditza la confrontació d’interessos. I molt greu, perquè la majoria de la gent s’ho està passant malament. S’està posant al descobert el caràcter terriblement injust, ineficient i insostenible de l’actual organització social i política, que alguns ja fa anys que denunciem. Cal lluitar més que mai, com posa de manifest les simpaties ciutadanes que ha aconseguit el 15M, contra els valors i les propostes neoliberals dels grans poders econòmics i mediàtics que, de forma ara més despersonalitzada (diuen que són “els mercats”), s’atreveixen a tot i desmunten conquestes assolides després de dècades de lluita. I necessiten desfigurar tot el que poden la nostra democràcia, perquè no sigui perillosa. Però no els hi hem de posar fàcil. Tres raons per anar a votar el 20-N:

1)      No podem renunciar al potencial transformador de la democràcia, quan ha costat tan aconseguir que hi hagi eleccions. Tot i les seves mancances, ens permet d’incidir sobre les institucions on es decideixen el tipus de lleis, quins impostos es cobren i a qui, o les prioritats en la despesa pública. Que tinguin domesticats als grans partits (PP-PSOE-CiU) fa encara més important portar-hi altres veus crítiques. No haguessin pogut aprovar aquest estiu la reforma de la Constitució, per exemple, si haguéssim tingut només alguns pocs diputats/diputades més que els hi plantessin cara!

2)      Ells sí que ho valoren, són molt conscients del que s’hi juguen. Malgrat desprotiquen de la política, fixem-nos com voten i com “va per barris” l’abstenció. Per què a Pedralbes participen 10 punts percentuals per sobre de molts barris populars? Han estat segles decidint directament i, des de que hi ha eleccions, fan tot el possible perquè la lluita popular no aconsegueixi gaire representació a les institucions. Diuen que “tots són iguals” per intentar que sigui així, però saben diferenciar molt bé qui els molesta i qui no!

3)      Ara ens podem trobar amb la paradoxa de que precisament quan hi ha més mobilització social, sigui quan aconsegueixin un Parlament més dòcil. Però això depèn (a diferència d’altres coses on no podem incidir) de tots i totes nosaltres. Veus crítiques no falten. Gent que es presenta amb la credibilitat d’estar treballant fa temps, amb més o menys encert (això sempre és discutible), però defensant fer pagar més impostos als més rics, reforçar els serveis públics, tancar les nuclears, dedicar els diners de l’AVE als trens que utilitza la majoria de la gent, legalitzar la dació en pagament de la hipoteca,… en resum, aprofundir la democràcia! La nostra lluita s’afeblirà si les urnes no castiguen als autors de les retallades i a tots els que treballen pels poderosos!

Estan esperant com bojos que el 20-N ens quedem a casa o que fem només algun gest testimonial que no incideixi en la composició del Congrés de Diputats. A Catalunya Mas apel·la fins i tot a aquesta “majoria silenciosa” per legitimar les retallades i privatitzacions que està duent a terme. No els hi podem donar aquesta alegria, no creieu?