HA PASSAT UN ANY

Vam començar aquest bloc amb la intenció, com dèiem llavors, que fos una eina més en la lluita contra l’ofensiva neoliberal que s’havia desfermat amb l’excusa de la crisi. Durant aquest any aquesta ofensiva s’ha fet cada vegada més gran. Amb el nou govern de dretes a Catalunya i la involució que ha portat també CiU a molts ajuntaments, inclòs el de Barcelona, i al PP al govern de l’Estat, bufen vents forts per les retallades en drets i llibertats, la reducció i privatització de l’Estat del Benestar i l’augment de les desigualtats! En aquest any aquí han passat moltes coses:

Hem vist i patit la més gran ofensiva neoliberal sobre la despesa pública des de la recuperació de la democràcia, amb retallades generalitzades en Sanitat, en Educació -des de les Escoles Bressol fins a les Universitats-, en Cooperació, en la RMI… I els consellers Mas-Collell, Ortega, Boi, Rigau... no dimiteixen.

Hem vist i patit com, actuació rere actuació, un error darrera l’altre, el conseller d’interior Sr. Felip Puig, enfonsava la imatge de la policia catalana fent-li jugar el paper de repressora de la contestació ciutadana, fins arribar a la esperpèntica mobilització de 8.500 policies el passat 3 de maig, durant la reunió del BCE, per combatre manifestants fantasmes. I el Sr. Felip Puig no ha dimitit encara.

Hem vist i patit també com volen retallar-nos llibertats, drets de manifestació i reunió, avortament… hi fins i tot hem vist com uns estudiants han passat més d’un mes en presó preventiva de forma totalment injustificada, mentre eren indultats ex-càrrecs públics corruptes, amnistiats els defraudadors... i el Millet segueix passejant lliurament. Sense que ni el ministre ni la consellera de Justícia dimiteixi.

Hem vist també a un conseller d’ocupació criminalitzar als perceptors de la RMI i recomanar als joves que anessin a servir cafès a Londres, i el Sr. Mena tampoc ha dimitit.

Hem vist els governs de Catalunya i Espanya fer patir als més febles i escoltar només les demandes dels bancs i altres sectors poderosos. I hem vist el President de la Generalitat oferir el que sigui a projectes antiquats i insostenibles com Euro Vegas - joc, màfies, agressió al territori, etc.- sense preocupar-se per l’economia productiva, augmentant així dia a dia el nombre d’aturats. I no dimiteix ningú.

I hem vist com s’ha trencat el tabú i per fi les misèries de la monarquia surten a la llum i s’obre el debat ciutadà sobre la República.

Però el més important és que també hem vist com, davant d’això, la mobilització de la ciutadania ha estat cada cop més gran. També com, davant el fracàs de les polítiques aplicades a Espanya i Europa, cada cop són més les veus que s’aixequen demanant canvis. La mobilització social i les forces polítiques que defensen que hi ha alternatives a les polítiques neoliberals creixen i, a tot Europa, com demostren les darreres eleccions a França o Grècia, la ciutadania vota programes de govern que proposen mesures diferents a les practicades fins ara.

Fa un any, quan començàvem, aquest bloc coincidia amb l’aparició de la resposta indignada del moviment 15M. Des d’aleshores, la mobilització s’ha anat ampliant als barris i per sectors, a la Sanitat, a l’Ensenyament, contra els desnonaments, contra la reforma laboral... Hem vist manifestacions al carrer cada cop més nombroses, fins arribar a la Vaga General del 29 de març passat i a les d’aquest dissabte, en el primer aniversari del 15M. És molt clar, bufen vents de transformació, de compromís personal i de capacitat d’alternativa, de mobilització unitària i plural. SÍ, JUNTS PODEM!