2 anys de blog. De la resistència a la construcció de l’alternativa

Aquest dies fa dos anys que vam començar aquest blog. Ho vàrem fer quan la crisi portava ja alguns anys i una mica abans del començament del moviment del 15M i de les eleccions autonòmiques. Aleshores dèiem:
"Vivim la crisi econòmica més greu que hi ha hagut en dècades. La cobdícia d’uns pocs, emparats pel neoliberalisme dominant, fa que molta gent ho passi malament i que tot trontolli. Veiem com s’aguditza arreu la confrontació social i política i nosaltres no podem quedar-nos d’espectadors amb tot el que hi ha en joc. Tenim ara davant nostre dues dates molt importants per contribuir a donar col·lectivament un missatge: o de feblesa, de que poden seguir collant o -pel contrari- de força, de que comencem a plantar cara. Depèn de tots i totes nosaltres."Durant el primer any del blog vèiem com creixien d’un cantó les retallades al Estat del Benestar i de l’altre les mobilitzacions. Ho analitzàvem així:
"Fa un any, quan començàvem, aquest bloc coincidia amb l’aparició de la resposta indignada del moviment 15M. Des d’aleshores, la mobilització s’ha anat ampliant als barris i per sectors, a la Sanitat, a l’Ensenyament, contra els desnonaments, contra la reforma laboral... Hem vist manifestacions al carrer cada cop més nombroses, fins arribar a la Vaga General del 29 de març passat i a les d’aquest dissabte, en el primer aniversari del 15M. És molt clar, bufen vents de transformació, de compromís personal i de capacitat d’alternativa, de mobilització unitària i plural. SÍ, JUNTS PODEM!"
Era veritat, bufaven vents de transformació, de compromís, de voluntat de canvi però encara tot això no havia cristal·litzat en la necessitat de construir una alternativa política.
Avui la crisi del sistema ha seguit colpejant a les classes populars, més de 6 milions d’aturats a Espanya i més de 900.000 a Catalunya. Han continuat les retallades a les escoles, hospitals públics i segueixen  els desnonaments. A més a més observem un retrocés cada cop més gran en els drets democràtics, repressió, marxa enrere en drets i llibertats etc. Però pensem que alguna cosa ha anat canviant en la consciència de la gent. En aquest 2 anys ens hem anat trobant en diferents lluites i anem teixint complicitats persones de diferents procedències polítiques i vitals, potser l’exemple més clar és la lluita de la PAH i la recollida de signatures per la dació en pagament on hem coincidit partits, sindicats, 15M, AAVV...però no hem d’oblidar tampoc la lluita contra Eurovegas (i el paper jugat per l’alcalde del Prat) o per exemple aquests dies les mobilitzacions per l’escola pública o les jornades de desBanka. I en aquest camí s’ha obert la possibilitat i la necessitat de construir una alternativa. Hem passat del “no ens representen” i de “tots son iguals” a la voluntat de seguir la lluita al carrer, però donar la batalla també a les institucions.
És veritat, encara hi ha reticències i no tothom aposta per aquesta via, però cada dia més gent en veu la necessitat, els darrers dies hem tingut diversos exemples la Plataforma de l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, el acte per el Procés Constituent organitzat per la Fundació Nous Horitzons, la mateixa Assemblea d’ICV... Sabem que encara estem al començament, que el camí serà difícil, possiblement ple d’entrebancs, però molt engrescador.  Nosaltres des de aquest blog hi volem seguir aportant el nostre gra de sorra per fer-ho possible.