SENSACIONS CONTRADICTÒRIES

Sí, vam viure la nit electoral amb sensacions contradictòries. La victòria de CiU, que li permetia assumir l’alcaldia a Barcelona, junt a la que aconseguia a moltes altres ciutats catalanes, més els mapes totalment blaus (victòries del PP) que veiem a la TV, ens entristien i preocupaven.

 Amb l’ofensiva brutal que estem patint amb l’excusa de la crisi, de retallades de drets aconseguits en molts anys de lluita, aquest panorama polític es podia viure com una derrota en tota regla.

Però també hi havia elements d’esperança: a Barcelona ICV-EUiA pujava amb un programa clarament d’esquerres. I les mobilitzacions d’aquestes últimes setmanes, amb desenes de milers de ciutadans i ciutadanes defensant alhora el reforçament de les polítiques socials (“Retallades no”) i la renovació de la política (“Democràcia real ja”), ens animava a seguir lluitant. Ens dèiem: encara estem massa dividits i no prou organitzats, però hi ha condicions per plantar cara al poderosos i als seus representants polítics i mediàtics.

Apareixen indicadors clars de que molta gent està obrint els ulls a les contradiccions, irracionalitats i injustícies de l’actual sistema social i econòmic. Són molts milers els que veuen amb simpatia com es van omplint places i carrers, i les noves xarxes socials, de veus alternatives. El més important no és la batalla entre partits, sinó la confrontació d’idees i valors que hi ha al darrera, però cal també analitzar-la per treure’n algunes lliçons:

-          Les esquerres fracassen quan fan polítiques econòmiques i socials de dretes o s’instal·len massa a les institucions.

-          El desprestigi dels polítics, el “tots són iguals”, tan sols perjudica als partits d’esquerra.

-          ICV-EUiA resisteix perquè es confronta amb la dreta i parla dels valors de sempre de l’esquerra, equitat, solidaritat, i dels nous, ecologia i radicalitat democràtica. Tot en un marc de “nova política”, d’aprofundiment de la democràcia. I sobretot a Barcelona, amb un candidat creïble pel seu discurs coherent i contundent.

-          Malgrat això, estem lluny encara de connectar amb una gran majoria de ciutadans i ciutadanes que coincideixen amb nosaltres en moltes de les seves reivindicacions. Cal pensar noves formes de fer política i de comunicar amb la societat, superant les formes organitzatives actuals.

-          Després de les consultes sobiranistes i l’ascens del independentisme, els resultats dels seus representants són pitjors que mai a l’àrea metropolitana de Barcelona, on noves generacions es polititzen en la confrontació en termes socials (esquerra-dreta) més que nacionals. Però no passa el mateix en altres zones del país, cal tenir-ho en compte.

-          Catalunya tenia l’imatge d’un país progressista, però avui ens avergonyeixen els resultats electorals de PxC o el Xavier Garcia Albiol, i ens indignen els comentaris dels dirigents de CiU a Badalona, a Vic i al Vendrell que han oblidat ràpidament les promeses de la campanya de posar fre a la xenofòbia. Hem de promoure un acord bàsic sobre l’ètica i els valors de la convivència democràtica, per sobre de qualsevol altre interès, des de l’escola als mitjans de comunicació.

Es podria resumir dient que veiem com comença una nova etapa i que... “tot és possible i tot està per fer” com deia el poeta. Dependrà de tots i totes nosaltres.