Fa uns dies parlàvem en aquest bloc de la necessitat d’aprendre a sumar les diverses mobilitzacions i sensibilitats per aconseguir enfrontar-nos amb èxit a l’ofensiva neoliberal que estem patint. Avui volem fer un pas més en aquesta reflexió. Si la unitat de la lluita al carrer és molt important, cal també, perquè els resultats de les mobilitzacions no siguin frustrants, crear una dinàmica d’entesa entre les diferents forces polítiques que defensen que hi ha alternatives a les polítiques actuals de PSOE, CiU o PP.
Una dinàmica d’entesa que ens permeti afrontar les ja properes -sembla- eleccions generals, amb possibilitats d’aconseguir una representació important al Congrés de Diputats de Madrid, per defensar-hi plantejaments alternatius. Aquí també ens caldrà sumar. Hi ha aspectes que ens fan ser optimistes: la coordinació de forces com ICV, Compromís, CHA, Nueva Canaria…, el naixement d’una força ecologista important com Equo i el recent manifest “Una ilusión compartida”, mostren que hi ha la possibilitat d’una gran aliança de forces d’esquerres i ecologistes a tot l’Estat. Caldrà, però, que ningú vulgui apropiar-se en exclusiva d’aquesta aliança i ens agradaria, en aquest sentit, que les posicions més obertes i renovadores fossin majoritàries dins d’IU.
Com deia fa poc en Ricard Gomà, no ens conformem en ser només la punta esquerra del vell escenari polític. Treballem per regenerar-lo, des de valors de radicalitat democràtica, i situar-nos en la centralitat del procés que ha de fer emergir “la nova política”. La clau de volta en serà “tendir ponts” amb els nous moviments socials i “obrir portes” amb noves experiències organitzatives i de lluita. La prioritat actual és forçar l’aprofundiment de la democràcia. Només així es podrà desbloquejar prou energia social com per canviar també l’economia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario