Davant la visita del Papa

Si ja va indignar-nos fa un any la despesa i la parafernàlia que es va muntar a Barcelona amb la visita del Papa, barrejant el paper de líder d’una religió concreta amb el d’home d’Estat, encara que no elegit democràticament, pensem que la crítica ha de ser molt més contundent ara, davant tot el que s’està muntant aquest agost a Madrid per a la seva visita a la capital espanyola.

Recull d'humor gràfic (3)

Sabem que la batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor...  és una manera intel·ligent i divertida de lluitar i riure alhora! Aquí teniu nou exemples trets de la premsa d'aquest mes de juliol:

Any 2011...

Any 2011: tota Catalunya està ocupada per les tisores de CiU,… Tota? No!
I no tan sols a un llogarret, a molts pobles i ciutats la ciutadania s’organitza per resistir.

Centralitat política? (El Punt 22/07, Público)

He sentit els comentaris del portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Sr. Francesc Homs,  parlant de que tan sols grups polítics amb vocació minoritària s’allunyen de la centralitat del país i de que aquests grups miren “cap a Cuba” i estic sorprès i desenganyat.

RENOVAR-SE I SUMAR (i 2)

Fa uns dies parlàvem en aquest bloc de la necessitat d’aprendre a sumar les diverses mobilitzacions i sensibilitats per aconseguir enfrontar-nos amb èxit a l’ofensiva neoliberal que estem patint. Avui volem fer un pas més en aquesta reflexió.

RENOVAR-SE I SUMAR

Tots estarem d’acord en que vivim uns moments polítics de gran intensitat. El drama social que genera dia a dia l’actual “economia de casino”, posa de manifest també les limitacions de la nostra democràcia.

Recull d'humor gràfic (2)

La batalla de les idees i els valors també es pot fer utilitzant l'humor... lluitar i riure alhora! Sis exemples d'aquest mes de juny:

Aportacions del "15-M" (La Vanguardia, Público, El Pais, AVUI i El Punt, 29/30-juny)

Ja s’ha comentat molt l’aire fresc que ha introduït en la política catalana i espanyola el moviment del “15M”. Jo voldria destacar-ne un aspecte encara no prou valorat:

19 de juny

Fa una setmana dèiem que els resultats dels referèndums a Itàlia eren un motiu per l’optimisme. Avui en tenim un altre de més proper: molta, moltíssima gent hem pres el carrer pacíficament a les nostres ciutats, per plantar cara als poderosos i a les retallades que ens volen imposar, tot denunciant els polítics que els hi fan el joc. Gent de tots tipus, gent molt diversa expressant la seva indignació de manera alegre i creativa. Aquí en teniu una petita mostra que volem compartir:

Un motiu per a l'optimisme

Per els i les de la nostra generació que vàrem  entrar al PSUC als anys 70, el Partit Comunista Italià, El PCI, era la nostra referència. Era la força d’oposició més important a Itàlia i el partit comunista més gran de l’Europa Occidental.